Les nostres receptes

Es tenen referències escrites que situen a la bleda en les regions costaneres d'Europa i del nord d'Àfrica banyades pel mar Mediterrani, dotades d'un clima temperat adequat per a una planta a la qual li perjudicava bastant els canvis bruscs de temperatura.

Sembla ser que van ser els àrabs qui, a partir de l'Edat Mitjana, van començar a conrear-la i van descobrir les autèntiques propietats medicinals i terapèutiques d'aquesta planta. Resulta curiós que la bleda, una verdura tan utilitzada com planta medicinal des de fa segles per àrabs, grecs i romans, es consideri en l'actualitat una verdura ordinària, de pobra categoria.

Les propietats saludables de l’all com condiment i medicament ja eren ben conegudes pels antics egipcis, hebreus, grecs i romans. En l’actualitat, el seu ús terapèutic ha quedat relegat a favor del seu ús com condiment. L’all procedeix dels països del centre d'Àsia des d'on es va propagar a l’àrea mediterrània i, d’aquí, a la resta del món. Els comerciants europeus van facilitar la distribució de manera que l’all es va convertir i un vegetal bàsic en tot el món per a condimentar molts aliments. A la fi del segle XIX, els espanyols van introduir l’all en el continent americà.

Tenim flors que es beuen i flors que es mengen. Hi ha vi amb flors i te de flors. Utilitzem pètals de roses per a les amanides, els pastissos i les salses. Les flors de carbassó farcides i arrebossades i les flors d’herbes en multitud de plats. Les flors de carbassó són escassament calòriques. Tanmateix el seu consum aporta una bona dosi de vitamina C, que intervé en la formació de les dents, els ossos, afavoreix l’absorció del ferro i augmenta la capacitat de les defenses per a enfrontar-se a les infeccions. Pot fins i tot prevenir els refredats

Els pebrots es poden consumir crus i cuinats. Les varietats allargades i fines són mes adequades per fregir, mentre que els més carnosos són utilitzats per fer salses, pistos, pures o como a guarnició de carns, peixos i ous.

Es recomana guardar els pebrots en la nevera i dins d’una bossa de plàstic perforada, així es conserven fins a 15 dies. Una vegada rostits i pelats també es poden congelar, escardant-los prèviament amb aigua bullint durant uns 3 minuts.

Símbol de glòria, fama, triomf, victòria, poder i profecies. El llorer ha estat des de l’antiguitat, una planta utilitzada per sempre. Amb les seves branques es coronaven als vencedors en l’antiga Roma i els emperadors duien corones de llorer en senyal de triomf. La mitologia grega ho va consagrar a Apol·lo, déu de la salut i la medicina. També s’associava a Déu i al sol, pel que la hi considerava sagrada i ja en l’oracle de Delfos era usada per les pitonisses per a profetitzar, d’aquí el seu valor místic.

La remolatxa de taula és un vegetal popular en els horts dels Estats Units. Les fulles de la remolatxa són una font excel·lent de vitamina A i les arrels (remolatxa) són de vitamina C. Les fulles es cuinen i són servides fresques com verdura, mentre que les arrels o caps poden ser conservades en vinagre per a amanida o cuinades senceres per a després tallar-se en rodanxes o en trossos.